Adopció: Comissió Permanent de Legistlaura sobre La Unió Europea i Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat.

Sessió núm. 19, 20.11.2002, DSPC-C 404
La Comissió Permanent de Legistlaura sobre La Unió Europea i Actuacions Exteriors, Cooperació i Solidaritat, en sessió realitzada el dia 20 de novembre de 2002, ha estudiat el text de la Proposició no de llei sobre el recolçament a la Comisión Civil Internacional de Observación por los Derechos Humanos (CCIODH) a Mèxic, especialment allò que es refereix a l'Estat de Chiapas (Tram 250-02937/06), presentada pel Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds, pel Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya i pel Sr. Àlex Masllorens i Escubós, del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi.
Finalment, d'acord amb l'article 135 del Reglament, ha adoptat la següent resolució.
El Parlament de Catalunya manifesta el seu recolçament a les recomanacions de la Comissió Civil Internacional de Observación por los Derechos Humanos (CCIODH) a Mèxic, especialment pel que fa referencia a l'Estat de Chiapas.

Palau del Parlament, 20 de novembre de 2002
El secretari El president de la Comissió
Jordi Ausàs i Coll Marcel Riera i Bou

A LA MESA DEL PARLAMENT

Els grups parlamentaris sotasignats, d’acord amb allò que preveu l’article 134 del Reglament de la Cambra, presenta la següent Proposició no de llei.

Exposició de motius

La Comissió Civil Internacional d’Observació pels Drets Humans (CCIODH) va presentar als grups parlamentaris representats al Parlament de Catalunya l’informe en què recull la informació obtinguda durant el període febrer-març de 2002 a Mèxic sobre l’actual situació dels drets humans, principalment a l’Estat de Chiapas, a banda d’un seguit de recomanacions.

L’aprovació del projecte d’iniciatives constitucionals per part del Congrés de la Unió no ha satisfet els pobles indis, que no hi veuen reflectida l’essència dels Acords de San Andrés perquè no reconeix les comunitats com a entitats de dret públic, tampoc no reconeix els pobles com a subjectes de la llei ni dipositaris polítics dels drets a la lliure determinació i a l’autonomia.

La iniciativa de reforma de la Comissió de Concòrdia i Pacificació (COCOPA) és l’única que pot restablir les condicions mínimes de diàleg de pau, la ruptura del qual ha significat grans sacrificis per als pobles indis, no només de la zona del conflicte, sinó també de totes les regions on hi ha presència indígena.

Els sobrevols d’aeronaus militars federals continuen sembrant l’angoixa a les comunitats, els patrullatges i retens de l’exèrcit mexicà han augmentat progressivament i ja s’ha convertit en costum que els soldats improvisin els llocs de control al voltant de les poblacions per assetjar i intimidar els indígenes, sotmetent-los a interrogatoris i impedint el lliure trànsit dels pobladors.

L’origen dels grups paramilitars es troba dins un esquema de contrainsurgència que s’emmascara d’agressions per problemes de terres, confrontacions partidàries, conflictes religiosos, enemistats personals, revenges familiars o simplement accidentals, ocultant d’aquesta manera l’estratègia paramilitar de control, desestabilització, faccionalització i repressió selectiva com a part d’una guerra bruta, dissenyada i dirigida des de les més altes estructures del poder.

Però, lluny de contenir els grups paramilitars com Paz y Justicia, continuen generant conflictes, tancant camins, aplicant una política de terror, assassinats i d’agressions constants contra les comunitats zapatistes, amb el suport, com sempre, de les velles estructures municipal i comunal priístes, o gaudint de la complicitat per omissió i comissió de l’exèrcit i els cossos de seguretat de diverses dependències governamentals.

El problema dels desplaçats per la guerra i la contrainsurgència continua sense resoldre’s. Les espoliacions i assassinats que portaren a l’exili interior milers de choles i tzotzils, majoritàriament bases de suport de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN) es mantenen impunes. Fins ara, el problema dels desplaçats no s’ha atès des de la seva veritable dimensió. Ni el govern federal ni el de l’Estat han assumit que són persones forçades a abandonar les seves comunitats a causa de la violència paramilitar. En conseqüència, impulsen retorns de desplaçats en condicions d’inseguretat i sota febles acords de reconciliació que no han estat presidits per la justícia ni la reparació dels danys causats als desplaçats.

L’aplicació dels programes de desenvolupament en situació de suspensió del diàleg i la no aplicació dels Acords de San Andrés, provoca que esdevinguin una nova manera de contrainsurgència, menys cridanera i violenta que en etapes anteriors, però de gran efectivitat pel que fa a la provocació de divisions dins les comunitats. El fet que el govern pretengui ignorar que les comunitats estan en resistència per l’incompliment de les tres condicions per poder tornar al diàleg i actuar com si el problema fos només econòmic i no políticosocial, empitjora les condicions de les comunitats i facilita la destrucció del ja de per si fràgil teixit social. L’aplicació d’aquesta política econòmica es tradueix, a la pràctica, en una política social discriminatòria, agreujada cada dia que passi sense solucionar-se la qüestió de l’autonomia indígena.

En el marc del Pla Puebla-Panamà, les terres indígenes esdevenen el blanc de grans interessos econòmics, a causa de la seva riquesa natural i de la biodiversitat, així com de la disponibilitat de mà d’obra barata, entre d’altres. En aquest context, les comunitats se senten desprotegides davant el Pla Puebla-Panamà, que genera inquietud i inconformitat, al mateix temps que les comunitats indígenes no compten amb l’instrument de control dels recursos, territoris i formes jurídiques d’exercici de l’autonomia, que representava per ells la llei elaborada per la COCOPA, productes dels Acords de San Andrés.

És per tot això que els grups parlamentari sotasignats presenten la següent

Proposició no de llei

El Parlament de Catalunya manifesta el seu suport a les recomanacions de La Comissió Civil Internacional d’Observació pels Drets Humans (CCIODH) a Mèxic, especialment a l’Estat de Chiapas:
1) Compliment íntegre de les demandes de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional per tal de tornar a iniciar el diàleg:
a) Respecte pel projecte d’iniciatives de reformes constitucionals de la COCOPA.
b) Alliberament de tots els presos zapatistes.
c) Devolució dels terrenys expropiats per a la instal·lació de les posicions militars ja desmantellades.

2) Posar fi a la militarització de l’Estat de Chiapas amb el retorn de l’Exèrcit als seus quarters de procedència i limitant les seves actuacions als fets en què constitucionalment els correspongui.
3) Desarmament de tots els grups paramilitars i presentació davant la justícia dels responsables dels delictes comesos.
4) Assegurar l’accés lliure a la justícia i promoure la lluita contra la impunitat, partint d’un estudi objectiu que permeti fe r un diagnòstic de la situació real de justícia i impunitat.
5) Un cop es donin les condicions adequades, retorn dels desplaçats a les seves comunitats d’origen, amb la devolució íntegre de les seves pertinences i amb la corresponent indemnització pels danys i perjudicis patits.
6) Enfortiment de la col·laboració amb els organismes defensors dels Drets Humans, en el sentit que el respecte i la promoció dels Drets Humans es tradueixi en accions concretes que permetin una administració de justícia amb atenció especial a víctimes de tortura i garantir els drets econòmics, socials i culturals, així com atendre els grups vulnerables, especialment infants, dones i migrants.
7) Establiment de mecanismes d’aplicació de la Clàusula Democràtica vigent en el Tractat amb la Unió Europea en què s’inclogui la participació activa d’organitzacions de la societat civil mexicana i internacional de defensa dels Drets Humans, per procedir a la verificació permanent de la situació dels Drets Humans a Mèxic.
8) Que els programes o suports productius no siguin emprats, com es fa des de l’aplicació de l’article 27 constitucional sobre la propietat de la terra, per crear divisions entre organitzacions socials o com a mesura contrainsurgent.
9) Instar la Suprema Cort de Justícia perquè derogui la llei indígena que no reconeix drets com el de l’autodeterminació.
10) Intensificar, per part de la COCOPA, els esforços davant la Suprema Cort de Justícia de la Nació per defensar la iniciativa de reformes constitucionals i davant d’Executiu per aconseguir l’alliberament de presos zapatistes com més aviat millor.
11) Crida la tota la societat perquè es mantingui l’atenció sobre Chiapas davant l’enrariment social i polític al voltant de les comunitats indígenes que simpatitzen amb l’EZLN.

Palau del Parlament, 26 de juny de 2002